16.6.09

Aparador de Casa Anita


El carrer Santa Eugènia de Barcelona és maco. Maco perquè sí. Físicament no és gaire diferent dels carrers Graciencs que el creuen: terra adoquinat, cases amb balcons recargolats, gent que va al mercat… Però el Santa Eugènia és especial, quan hi poses els peus ho notes de seguida, potser és perquè al número 7 hi ha la llibreria infantil Casa Anita. Abans havia estat una botiga de brodats i puntes, i ara és plena de contes per a nens i objectes deliciosos. El seu aparador conserva l’encant dels aparadors de fusta d’abans, dues vitrines a banda i banda acullen als visitants amb una càlida abraçada que convida a entrar i a passejar la vista entre un mar de preciositats editorials. Des de dissabte una de les seves vitrines té una part dedicada a Vabau. L’Oblit, la llibretera-aconselladora-de-bons-contes ens va proposar fer-lo i evidentment vam estar encantats de la vida. Si teniu la sort de passejar pel Santa Eugènia, feu-hi una ullada. Us agradarà.

La calle Santa Eugènia de Barcelona es bonita. Bonita porque sí. Físicamente no es muy diferente de las calles Graciencas que la cruzan: suelo adoquinado, casas con balcones retorcidos, gente que va al mercado... Pero el Santa Eugènia es especial, cuando pones los pies lo notas enseguida, quizá porque en el número 7 se encuentra la librería infantil Casa Anita. Antes había sido una tienda de bordados y encajes, y ahora está llena de cuentos para niños y objetos deliciosos. Su escaparate conserva el encanto de los escaparates de madera de antes, dos vitrinas a lado y lado acogen a los visitantes con un cálido abrazo que invita a entrar y pasear la vista entre una mar de preciosidades editoriales. Desde el sábado una de sus vitrinas tiene una parte dedicada a Vabau. Oblit, la librera-aconsejadora-de-buenos-cuentos nos propuso hacerlo, y evidentemente estuvimos encantados de la vida. Si tenéis la suerte de pasear por Santa Eugènia, fijaros. Os gustará.