8.6.10

Pobre carrer… / Pobre calle…

El carrer on hi ha Vabau sempre havia sigut un carrer de terra i pedres petites. Sí, des dels inicis dels inicis, quan algú va plantar-se en aquest tros de terra i va decidir que hi hauria cases a banda i banda. S’hi podia caminar descalç i sentir el bategar de la terra o anar-hi amb bicicleta i caure sense por. Però ara resulta que algú ha decidit cobrir la terra amb una capa de ciment grisa, fosca i avorrida. Resultat: màquines sorolloses que treuen fum han invadit el carrer, l’han foradat fins a fer-li mal i l’han omplert de tubs com si fos un malalt terminal. Evidentment ningú li ha demant permís ni li ha dit “hola” o “disculpa”. Els peixos i els conills ho contemplen cada dia amb resignació. Nosaltres hem agafat una mostra de terra i la posarem en un lloc visible per no oblidar-nos mai de la seva antiga essència de carrer feliç. Quina pena!La calle donde está Vabau siempre había sido una calle de tierra y piedras pequeñas. Sí, desde los inicios de los inicios, cuando alguien se plantó en este pedazo de tierra y decidió colocar casas en ambos lados. En él se podía caminar descalzo y sentir el latir de la tierra o ir en bicicleta y caer sin miedo. Pero ahora resulta que alguien ha decidido cubrir la tierra con una capa de cemento gris, oscura y aburrida. Resultado: máquinas ruidosas que echan humo han invadido la calle, la han agujereado hasta hacerle daño y la han llenado de tubos como si fuera un enfermo terminal. Evidentemente nadie le ha pedido permiso ni le ha dicho "hola" o "disculpa". Los peces y los conejos lo contemplan cada día con resignación. Nosotros hemos tomado una muestra de tierra y la pondremos en un lugar visible para no olvidarnos nunca de su antigua esencia de calle feliz. ¡Qué pena!