18.2.13

Vabau a Òdena / Vabau en Òdena

Fa uns quants diumenges vam ser a la primera EcoFira d'Òdena. Com sempre que marxem de fira, els animals fenomenals s'ho van passar d'allò més bé i nosaltres vam estar encantats de presentar-los a tothom qui s'aturava a conèixer-los. Ens quedem, però, amb tres paradistes que teníem a prop i que ens van agradar molt: una era una noia que es deia Neus i feia vestits per a nens i nenes amb uns estampats xulíssims, ara no trobem la seva targeta i no li podem posar link però la tenim present, que també compta. L'altra era la Mercè, una noia que venia sabó de roba fer per ella a casa seva. N'hi vam comprar una bossa i mai més tornarem a fer servir detergents industrials, amb el seu sabó natural la roba queda suau i feliç. I la tercera era una noia simpatiquíssima que tenia una parada de mobles de fusta ecològica amb el seu company, en Joan Clop. Hi tenien uns bressols molt bonics i una taula modular que no descartem adoptar algun dia. Va ser un matí d'aquells que no saps què et depararan i que quan els vius estàs content de tot el que t'aporten.
Hace algunos domingos estuvimos en la primera EcoFira d'Òdena. Como siempre que nos vamos de feria, los animales fenomenales lo pasaron en grande y nosotros estuvimos encantados de presentarlos a tod@s los que se paraban a conocerlos. Nos quedamos, sin embargo, con tres paradistas que teníamos cerca y que nos gustaron mucho: una era una chica que se llamaba Neus y hacía vestidos para niños y niñas con unos estampados chulísimos, ahora no encontramos su tarjeta y no le podemos poner ningún link pero la tenemos presente, que también cuenta. La otra era Mercè, una chica que vendía jabón para la ropa hecho por ella en su casa. Le compramos una bolsa y nunca más volveremos a usar detergentes industriales, con su jabón natural la ropa queda suave y feliz. Y la tercera era una chica simpatiquísima que tenía una parada de muebles de madera ecológica con su compañero, Joan Clop. Tenían unos cunas muy bonitas y una mesa modular que no descartamos adoptar algún día. Fue una mañana de aquellas que no sabes qué te depararán y que cuando las vives estás contento de todo lo que te aportan.